EL PERIÓDICO_14/7/2009 LA PROBLEMÀTICA DE LES RENDES ANTIGUES |L’AMADEU JA TÉ PIS

El veí assetjat de la plaça de la Vila de Madrid es traslladarà a una vivenda social del Raval H Serà desnonat aquest dijous

ROSA MARI SANZ

Sap que no serà el mateix. Que ja no podrà anar cada matí a l’únic lloc on es relaciona socialment, la terrassa del que va ser el bar que va fundar el seu pare en la postguerra al carrer del Bot, i que haurà d’intentar viure sense els records de les parets que l’han allotjat els últims 50 anys. I sap també que molts dies es trobarà més sol que ara. Però Amadeu Padró, el veí del número 6 del passatge de Magarola, que amb el seu cas ha mobilitzat amics i coneguts del Gòtic, testimonis, molts d’ells, dels sis anys en què ha estat víctima d’assetjament, està més tranquil perquè ja té una alternativa. El districte de Ciutat Vella li ha facilitat un pis al Raval, on haurà de traslladar-se immediatament, ja que té una segona ordre de desnonament per dijous, un mes després que un jutjat paralitzés el primer intent per la seva delicada salut, agreujada per l’ansietat que li ha produït la situació.
Des d’aquesta setmana, doncs, Amadeu Padró, que als 62 anys cobra una miserable pensió de 402 euros per llarga malaltia, viurà per primer cop allunyat de la plaça de la Vila de Madrid. I malgrat que la seva nova llar està relativament a prop del seu hàbitat natural, per a ell no, ja que té problemes circulatoris i de mobilitat pel seu sobrepès. Per això, diu que no podrà veure els seus veïns diàriament, cosa que ara li resultava fàcil perquè la seva terrassa de sempre està a pocs metres de la seva vivenda, un pis que ha perdut per un oblit, ja que al morir el seu pare dècades enrere no va fer el canvi de nom del lloguer, cosa que van aprofitar els nous propietaris de l’edifici per pressionar-lo.
I ho assumeix amb la paciència que va demostrar fa uns dies, quan va anar a visitar el primer pis que li va oferir el districte i va resultar ser una quarta planta sense ascensor. «Estava molt content quan el vaig anar a veure però després em vaig endur una sorpresa
–recorda passat el disgust–. No vaig poder acceptar-lo perquè físicament hauria acabat amb mi. Gairebé ni vaig poder pujar a veure’l». I ho explica amb la paciència que tampoc li va faltar ahir, quan al matí s’esperava per rebre les claus de la que serà la seva vivenda, una segona planta que va visitar divendres al Raval, aquesta vegada amb ascensor. Una entrega que també esperaven amics del barri que es van prestar a ajudar-lo a començar a fer la mudança i que no es va produir, malgrat que des del districte asseguren que serà abans de dijous, quan hagi de deixar definitivament casa seva.
Sobre el seu nou destí explica: «Hauré d’agafar el ritme, tornar a introduir-me socialment i saber estar amb els veïns». Ho explica amb la calma que li suposa tenir resolt un problema que l’ha arribat a superar. Però també, potser, amb cansament i el temor de deixar de veure’s tan recolzat com fins ara, quan els últims temps no li han faltat voluntaris per guardar les seves maletes o alçar la veu en favor de la seva causa.