Manifest desencantat (Oscar Tusquets Blanca)
Davant d’algunes reaccions que està suscitant el projecte del nostre estudi relatiu a l’eixamplament del carrer Sant Pere més alt enfront del Palau de la Música Catalana, i decidits a no entrar en el tipus de polèmica que comença per suposar les pitjors intencions a la part contrària, creiem no obstant necessari fer públiques algunes precisions:
- Els promotors d’aquest projecte –en el qual duem vint anys treballant- van ser, en el seu inici, la Fundació del Palau i, una mica més tard, l’ Escola de la Salle. No especuladors immobiliaris.
- Si varem acceptar l’encàrrec va ser perquè el seu principal objectiu -l’eixamplament del carrer Sant Pere més alt per a possibilitar una perspectiva digna al xamfrà monumental del Palau- ens va semblar molt encertat. No acabem d’entendre que un projecte que es basa en cedir terreny a l’espai públic, sense construir un metre quadrat més del permès, pugui ser qualificat d’especulatiu.
- El projecte va ser presentat en dues ocasions -el 2000 i el 2001- a la Comissió de Qualitat del Ajuntament de Barcelona. La majoria de les recomanacions dels respectables membres d’aquesta comissió van ser incloses en el projecte que finalment obtingué un informe totalment favorable.
- Situar un hotel a la nova edificació ens sembla –a nosaltres i a molts dels veïns- un servei molt convinent per el Palau i una forma òptima per a vitalitzar el barri que va perdent intensitat a mesura que s’allunya de Via Laietana.
- El projecte no contempla la construcció de cap pàrquing sinó d’un garatge privat amb un nombre de places menor que l'exigible per als tres usuaris: Palau, Escola i Hotel.
- L'informe de la Comissió de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya obliga a modificar el nostre projecte a fi de conservar la pell de l’edifici modernista del xamfrà veí del Palau. A conservar-la i fer-ho en el seu actual emplaçament (nosaltres havíem presentat un projecte alternatiu que proposava endarrerir-la).
- És evident que aquesta obligació impossibilita l’objectiu que per al Palau i per als arquitectes era prioritari: atorgar una major perspectiva al xamfrà monumental de Domènech.
- L’argument fonamental per a conservar la pell del modest edifici modernista de l’arquitecte Millás és que fa cent anys que és allí i que Domènech ho havia d’haver previst al projectar el seu edifici, ja que el carreró privat que avui és el carrer Amadeu Vives ja tenia les alineacions fixades. Les perspectives de Domènech deixen prou clar que l’arquitecte potser ho hauria d’haver previst –encara que difícilment podia preveure que la construcció, a més d’acostar-se tant, volaria una tribuna just enfront del magne grup escultòric del seu Palau- però no ho va fer. El monumental xamfrà només es pot contemplar des de molt aprop, del meravellós grup escultòric de Blay només en veiem els baixos, la llanterna de llum, que remata la composició i que molt aviat recuperarà la seva original esplendor, gairebé no resultarà visible. La nostra opinió, després de dialogar amb l’obra de Domènech durant vint-i-vuit anys, és que l’ Orfeó Català li va subministrar a l’arquitecte un terreny petit i “buturut” encaixat entre mitgeres i carrerons però que aquest va imaginar un edifici ordenat i exempt en el qual penetrés llum per totes les seves imaginàries façanes. Naturalment, Domènech no podia preveure que un segle més tard es podria obrir un petit eixamplament enfront del seu meravellós xamfrà però encara menys podia preveure que un dia l’església de Sant Francesc podria desaparèixer i la façana oculta del seu estret pati podria obrir-se a una plaça pública; no obstant això s’ha fet i creiem que, per a la majoria de ciutadans imparcials, amb un resultat espectacular.
- Com que el dictamen de la Comissió de Patrimoni resulta vinculant, a contracor i amb la convicció que la ciutat perd una oportunitat preciosa de la qual la història ens farà responsables, ens veiem obligats a modificar el nostre projecte intentant el difícil compromís de respectar en el seu actual emplaçament la pell de l’edifici de Millás i, alhora, aconseguir encaixar el programa requerit en una nova edificació d’una qualitat arquitectònica acceptable. Prometem fer el que bonament puguem .
28 de setembre de 2008
